#NovaLleida

La independência comença als municipis

dilluns, 13 de novembre de 2017

EXCUSES DE MAL TRANSPARENT


A mitjan juliol d’enguany, l’Alcaldia de Lleida rebia una resolució que l’obligava a lliurar al nostre grup municipal una documentació que portàvem demanant infructuosament més d’un any i mig: des del gener de 2016! La resolució era de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), que des del mes de gener havia reclamat a alcaldia fins a tres cops que s’atengués la nostra sol·licitud. Heus aquí el govern municipal que fa contínuament ostentació que tenen la màxima valoració de transparència per part dels organismes que la mesuren. Heus aquí que ja gairebé dos anys que ens nega una informació a què hi tenim dret i que és necessària per poder fer la nostra tasca de control. Heus aquí que fa gairebé un any que fa cas omís de les peticions i, després, els requeriments d’un organisme oficial.
Heus aquí que l’alcalde que és tan observant de la llei incompleix les lleis de règim municipal catalana i estatal, que l’obliguen a lliurar tota la informació que li reclami qualsevol regidor i també la Llei de la Transparència, que fixa que les resolucions de la GAIP són vinculants, és a dir, d’obligat compliment. Mireu, doncs, l’alcalde que es manifesta amb els defensors de l’ordre constitucional: no compleix les lleis, que són part de l’ordre constitucional. Més que això: no compleix les seues obligacions, que són part de l’ordre moral.
“S’està treballant en l'elaboració de la informació objecte d'aquesta petició, que serà lliurada al Sr. Vega al més aviat possible”, deien el 15 de març al GAIP. I què és el que demanem tan insistentment i que tant costa d’elaborar? Informació detallada de la despesa de la Paeria en comunicació, convenis i contractes amb mitjans informatius i campanyes institucionals. Dels diners públics que Ros destina bàsicament a promocionar-se i a vendre fum, vaja.
És que no saben quins convenis i quins contractes tenen firmats? És que no saben quant gasten en comunicació? És que saben quina despesa fan en difusió i propaganda? Seria incomprensible que no ho sabessin: nivell sublim d’incompetència. O pitjor: de descontrol... Però i tant que ho saben! Simplement, fan mans i mànigues perquè no ho sapiguem. I en qüestions de despeses de comunicació el cap de gabinet de l’alcalde hi té molt a dir.
Entre les nostres obligacions com a grup a l’oposició hi ha la de controlar l’activitat del govern. Per exemple, comprovar quin és el nivell de despesa supèrflua a la Paeria. Veure, posem per cas, quina part dels recursos públics s’empren –i s’empren adequada i justament– en a la prestació i la promoció de serveis a la ciutadania i quina part s’utilitzen per a altres coses, com ara promoció personal de l’alcalde, o propaganda política. Una despesa excessiva en comunicació i en difusió entra en aquests darrers supòsits.
Diuen des del grup del PSOE de la Paeria que l’oposició col·lapsem l’aparell municipal i per això es té tard –o mai– la informació. No serà que, amb l’excusa de sobrecàrrega de treball, ens amaguen informació? Perquè resulta que els qui fan tanta ostentació dels reconeixements per transparència són en realitat els campions de l’opacitat. I per cert que això dels reconeixements de transparència té truc: tant el Segell Infoparticipa com l’Índex de Transparència dels Ajuntaments (ITA) comproven si les web donen accés a una determinada informació, moltes vegades sense gran rellevància (dades biogràfiques, organigrames, directori d’entitats de la ciutat, si hi ha formulari de queixes i multitud de qüestions menors).
El que no es valora en els informes d’aquests organismes (perquè no poden!) és quina informació té al seu abast l’oposició, ni quina facilitat té per aconseguir-ne, ni si és molt significativa... És a dir, quina resistència hi ha a la transparència real, a accedir de forma efectiva a tota la informació necessària per a conèixer i fiscalitzar el dia a dia de l’administració municipal. Per saber, per exemple, quant costa tenir un policia local custodiant tot el dia una bandera, o si això forma part del Pla Estratègic d’Acció Municipal de la Paeria. Si ho hem d’anotar a la casella de malbaratament de fons públics o a la d’esperpents consistorials.
Carles Vega Castellví
Grup Municipal ERC-Avancem a la Paeria

dijous, 2 de novembre de 2017

PROU CINISME, SENYOR ROS


Pràcticament des del primer any d’aquest mandat, s’ha configurat a  l’Ajuntament de Lleida un bloc de tres grups municipals que blinden les polítiques erràtiques i de pura aparença d’Àngel Ros. És públic i notori. Un bloc que funciona com al món natural es regulen les relacions de simbiosi: tots tres en treuen profit. De manera que Ros i el grup del PSC fan i desfan sabent que Ciudadanos i PP hi aniran al rescat quan hi hagi menester, mentre que aquests, emparant-se en la feina que fa el govern, tenen accés als seus moments de glòria mediàtica, propiciada per l’equip de Ros.
Entre ells hi ha (o almenys això sembla) una unanimitat gairebé monolítica en els temes essencials, tant de l’àmbit municipal com del nacional. Tant que produeix estupefacció veure la deriva ideològica que ha dut a Àngel Ros coincidir fil per randa amb Ángeles Ribes i Dolores López. I, pel que es veu en l’entusiasme amb què aplaudeixen la majoria de regidors del PSC i del públic adepte que assisteix als plens a donar-los escalf, la deriva no és només d’aquest alcalde que temps enrere havia fet creure que era socialista i catalanista.
Aquesta visió és especialment dolorosa d’un temps ençà, en què els diversos grups a la Paeria de l’oposició real anem presentant diverses mocions sobre la situació política a Catalunya i sobre l’actuació de l’Estat en aquest procés. Perquè, invariablement, veiem votacions monolítiques a les bancades de PSC, C’s i PP a favor de l’actuació de les estructures d’aquest Estat espanyol uniformista i unitarista fins a l’extrem, en què perviuen les bases del franquisme. Un règim autoritari amb funcionament antidemocràtic en el qual la separació de poders és una quimera. Perquè el govern del PP –el poder executiu– dicta les actuacions i les decisions del poder judicial –des del Tribunal Suprem al Constitucional, passant pels nivells intermedis– i del poder legislatiu (recordem el bany de multituds de divendres al Senat). Ha quedat meridianament clar en els darrers mesos. Un règim en què tot s’hi val per preservar la sacrosanta unitat de la pàtria hispana, que és prèvia a les lleis i a qualsevol plantejament democràtic.
Val a dir, però, que aquest monolitisme es dóna també a nivell català i espanyol. El crit gairebé histèric de “Pedro, sálvanos del PP” s’ha convertit en el desig callat del “Pedro, súmanos al PP”. És absolut i gairebé solidari el suport al PP per part del PSOE i del seu subordinat català, precisament presidit per Àngel Ros.
Suport absolut, solidari i... Cínic, perquè han pregonat la seua equidistància respecte a les polítiques del PP i al procés sobiranista alhora que compartit capçalera amb PP, C’s a manifestacions i concentracions unionistes convocades per Societat Civil Catalana. Perquè diuen estar contra la judicialització de la política i no han mogut un dit contra l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i l’encausament de funcionaris i càrrecs polítics. Perquè parlen de diàleg i han donat suport a un govern espanyol i a uns partits que no han donat lloc al diàleg. Perquè asseguren que no volien el 155, però etziben que va ser inevitable i per això hi van donar suport. Perquè diuen que cal preservar l’ordenament constitucional mentre permeten que Rajoy violenti la Constitució destituint il·legalment el president de Catalunya i suplantant la sobirania popular del nostre Parlament. Perquè acusen l’independentisme de fer mal a l’economia mentre miren cap a una altra banda davant les pressions de Rajoy i Felipe VI a les empreses perquè marxin...
Per acabar de posar el llacet al ram, Ros va fer en el darrer ple una declaració institucional (que només era d’ell) en què parlava de democràcia i desitjava que hi hagués pau al carrers de Lleida i l’endemà es manifestava al costat de gent que demanava presó per a Puigdemont i darrere una bandera –la borbònica– en nom de la qual el vespre anterior un descerebrats agredien ciutadans pacífics, assaltaven una escola, assetjaven Catalunya Ràdio i felicitaven la policia que l’1 d’octubre havia reprimit durament persones de bé.
Lleida no es mereix que el seu govern municipal, amb l’alcalde al davant, s’instal·li en el cinisme polític, ni menys que s’alineï amb qui practica la violència amb el llenguatge i amb els fets.

Carles Vega Castellví
Grup Municipal ERC-Avancem a la Paeria de Lleida

dimecres, 11 d’octubre de 2017

A Lleida, cap oportunitat per al diàleg

 
En el passat Ple de la Paeria, es va rebutjar la Moció en defensa de totes les persones perseguides, agredides i reprimides per defensar la llibertat i la democràcia, que havíem presentat conjuntament amb els grups municipals del PdeCat, la CUP i el Comú. Es va rebutjar perquè PSC, C’s i PP van dir NO a condemnar la violència policial exercida l’1 d’octubre, a demanar la depuració de responsabilitats polítiques i penals dels seus responsables, a donar suport a les seues víctimes, a exigir el retorn a les casernes i aquarteraments d’origen dels efectius policials desplaçats i, finalment, que Àngel Ros dimitís per les seues inacceptables declaracions del dia 1.
El saló de plens havia sigut copat per gent del PSC, amb la indissimulada finalitat que la ciutadania de Lleida no hi pogués accedir per seguir el ple in situ. Gràcies a aquesta nova mostra de la voluntat de Ros d’allunyar la gent de la Paeria, vam sentir entristits com la família socialista (com la va denominar la portaveu del PSC, Montse Mínguez) aplaudia les intervencions de PP i C’s. És la paradoxa a què els ha dut la política d’enteses i aliances d’Àngel Ros i Miquel Iceta.
Les argumentacions de PSC, C’s i PP, encara que amb matisos i cadascú a la seua manera, van coincidir a obviar el contingut de la moció i a centrar-se en la demonització del dret a decidir, del govern català i del cada cop més gran moviment social democràtic per la independència. No els va interessar gaire parlar del patiment de la gent, ni de la brutalitat exercida per efectius de la policia i la guàrdia civil. Menystenint el testimoni esfereïdor que, prèviament a la discussió de la moció, va presentar una víctima de la repressió del diumenge 1 d’octubre, a qui havien amenaçat de rebentar portes amb el seu cap. L’obcecació dels tres grups que actualment governen la Paeria van acabar deixant impune la violència d’estat aplicada contra tants lleidatans i justificant l’actuació del govern espanyol.
Encara més, Àngel Ros s’afegia a la tàctica d’atiar la por utilitzant els mateixos arguments apocalíptics que Rajoy o Rivera sobre els efectes del canvi de seus socials d’empreses catalanes. Tant hi fa, tot s’hi val, quan es tracta de salvar la pròpia cadira i el sou de la gent més propera. Si això és el que pretenia amb el pacte amb C’s i l’acord posterior amb PP, ara no podia afluixar.
El PP està aprofundint la seua tàctica de la humiliació personal i col·lectiva a través de l’ús de la por. Primer, la por del patiment físic, a través de l’aplicació de la violència; després, a través de la por al patiment econòmic. Un patiment econòmic basat a difondre –un cop més– mentides, aquest cop sobre els efectes del canvi de seus socials d’empreses. Els especialistes ja s’han afanyat a dir que això no és més que una jugada d’imatge, promoguda pel govern del PP i secundada pels partits de Pedro Sánchez i Albert Rivera, sense repercussió real, ja que els llocs de treball, els centres de producció i la presència efectiva continuen com abans. Una irresponsabilitat per intentar provocar novament terror entre la població. Un pla preconcebut i aplicat des del fanatisme, buscant la confrontació i la fractura social. L’objectiu: “ríndanse”.
I malgrat el seu missatge catastrofista, intimidador i ple d’animadversió, a qui Àngel Ros va acusar de fanàtics va ser els independentistes. El Paer en Cap va ser extremadament irrespectuós amb una gran part –majoritària, vistos els resultats del referèndum– de la ciutadania de Lleida. El president del PSC va titllar-nos de fanàtics, mentre el seu partit animava la militància a assistir a una manifestació promoguda per entitats tan intolerants com Sociedad Civil Catalana, Plataforma per Catalunya, Falange Española o la Fundación Francisco Franco. A una manifestació que anava encapçalada per Garcia Albiol, un dirigent manifestament xenòfob i que dies enrere arengava la policia espanyola dient-los que uns catalans –els qui se senten espanyols– són gent de bé  i uns altres no ho som...
Alcalde, prou d’alinear-se amb els qui realment fomenten la divisió dels catalans i les catalanes, amb els qui fan de la por i la violència el seu instrument. Si tant dieu que defenseu el diàleg, deixeu de treballar amb els qui fa anys i reiteradament diuen no al diàleg i veuen els contrincants com a enemics als quals s’ha de derrotar. Divendres es va perdre una oportunitat. Una més.

dijous, 5 d’octubre de 2017

VIOLÈNCIA D’ESTAT A LLEIDA

Un grup d’experts de l’Oficina de Drets Humans de les Nacions Unides va emetre setmana passada un informe sobre les mesures de l'Estat per impedir la consulta de l'1 d'octubre. Va ser uns dies després que els poders de l’Estat ordenessin les detencions de càrrecs polítics del Govern de la Generalitat, els escorcolls a impremtes i empreses de comunicació, el bloqueig de pàgines web, la violació de correu postal, l’impediment d’actes polítics, la retenció de persones que empegaven propaganda política, etcètera.
Aquests experts deien que “independentment de la legalitat del referèndum, les autoritats espanyoles tenen la responsabilitat de respectar els drets que són essencials per a les societats democràtiques”. I també que “les mesures que estem presenciant són preocupants perquè semblen violar drets individuals fonamentals, limitant el flux d'informació pública i la possibilitat d'un debat obert en un moment crític per a la democràcia espanyola”.
Això era el 28 de setembre. Tres dies després, les imatges aterridores que es van viure i veure a Catalunya, sobre la violència extrema aplicada per la Policia Nacional i Guàrdia Civil quan literalment assaltaven col·legis electorals i colpejaven i empenyien sense contemplacions ciutadanes i ciutadans de tota edat i condició superaven la dimensió de les mesures a què es referien els experts de l’ONU.
Uns dies abans dirigents, de PP, C’s i PSOE justificaven les actuacions irregulars i abusives dels cossos policials estatals, la fiscalia i alguns jutges. Avalaven les mesures com una cosa necessària per a la sacrosanta unitat d’Espanya, que es veu que és prèvia a qualsevol principi democràtic. El mateix dia 1, PP, C´s i PSOE no només trobaven proporcionada l’actuació policial estatal. Fins i tot, els dos primers acusaven la població civil atacada als col·legis d’agredir els agents o els guàrdies. I el PSOE, quan va començar a ser conscient de la magnitud dels fets, intentava esmenar la plana... Sense demanar excuses per la justificació inicial, és clar.
A la capital d’una demarcació amb 111 ferits, amb una persona agredida al mateix temps que patia un accident cardiovascular, amb una part de la població intimidada per l’enorme desplegament d’efectius i material antiavalots i, sobretot, atacada a l’arrel de la dignitat personal i col·lectiva, l’alcalde Ros deia al matí que l’actuació era proporcionada, al migdia no sabia què dir i al vespre culpava el Govern de la Generalitat d’una actuació que ja no trobava tan proporcionada.
L’alcalde de la ciutat no sortia a defensar la ciutadania de Lleida com sí feien altres alcaldes poblacions ponentines i d’arreu de Catalunya. Abans president del PSC que alcalde de Lleida, abans cap d’un grup que ha pactat per continuar al poder que Paer en cap, Àngel Ros va deixar sola la gent de Lleida, que va –vam– mantenir una actitud cívica i democràtica exemplar al llarg de tot el dia, tot i la violència d’estat practicada al territori per part del govern espanyol. En cap moment va denunciar-ne l’actuació. Ni va exigir, com hauria hagut de fer, a Inma Manso, ni a Enric Millo, ni menys a Sàenz de Santamaria o Rajoy, que cessés l’hostilitat policial.
Mentrestant, les unitats que van actuar a la ciutat i a Catalunya romanen en territori català. Mentrestant, les dotacions que van arribar a Lleida dies enrere no se’n mouen. I Àngel Ros continua callat. Com els seus regidors, perquè... On són els socialistes que figura que hi havia al govern municipal? On són els catalanistes que deien que hi havia?
I on queda la dignitat de paers? Perquè Paer vol dir “home o dona de pau”. Doncs el Paer en cap ha de fer d’això: d’home de pau. Per tant, sr. Ros, exigeixi que se’n vagin les unitats policials arribades a la ciutat, exigeixi que cessi l’abús que estan exercint i després, per dignitat, plegui.
Carles Vega Castellví

Grup Municipal ERC-Avancem a la Paeria

dimarts, 19 de setembre de 2017

DEMOCRÀCIA EMMORDASSADA, TAMBÉ A LLEIDA

L’abril de 2014, per commemorar 35 anys d’ajuntaments democràtics, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques van firmar una declaració conjunta que deia que la societat catalana va celebrar les eleccions de 1979 “amb il·lusió, esperança i amb la certesa que la llibertat era un valor que havíem de defensar després del llarg camí cap a la democràcia per fer una societat més justa”. Tres anys i mig després, veiem desvirtuada aquesta afirmació perquè alcaldes com el de Lleida estan contribuint a laminar l’exercici de la llibertat, aquell valor que calia defensar sota la dictadura. Més encara: amb el seu silenci davant els excessos del govern espanyol i la seua col·laboració obstaculitzant actes pel referèndum, Àngel Ros està coadjuvant a dinamitar els pilars mateixos de la democràcia.
Aquesta democràcia que sempre ha patit greus dèficits, sorgida d’una transició que mai va ser tal, comandada pel franquisme, que ha acabat fent de la democràcia el millor negoci: sota el paraigua de la reconciliació, ha continuat estant al poder o a la seua ombra, sense passar comptes per res ni demanar perdó. I els seus fills i filles, emparant-se en una constitució que fa aigües per tot arreu, en recuperen els mètodes repressius i els modernitzen.
Redueixen la democràcia a la llei. “Viva España, viva el rey, viva el orden y la ley” diuen els feixistes a les seues manifestacions. Curiosament –o no– el mateix que PP i C’s... Amb l’assentiment entusiasta del PSOE. Els drets democràtics més elementals, limitats o prohibits per –segons ells– garantir la llei. I fent actuar fiscals i policies com a executors. Aplicant mètodes indubtablement repressius i intimidatoris. Excedint-se cada cop més. En nom de la sacrosanta unitat d’Espanya, posant en perill, si cal, els valors democràtics. Preservant, és clar, l’statu quo.
En canvi, les aspiracions nacionals de molts catalans han anat sempre lligades a la defensa de la democràcia i el desig de llibertat. L’actual lluita de la majoria social per una nació catalana ho és també per la democràcia i per la llibertat. I contra l’statu quo. Ja que s’ha demostrat que els governs d’Espanya possibles s’han blindat contra la democràcia, la llibertat i la regeneració i el canvi. I donen mostres preocupants que la seua prioritat és i serà mantenir les catalanes i els catalans com a súbdits d’un sistema instal·lat en l’immobilisme.
Miquel Iceta, amb Àngel Ros al costat, ha dit que calia posar el comptador a zero... És clar que el zero és la unitat d’Espanya. Així, amb una gran gesticulació no exempta de victimisme, donen suport al PP en l’incompliment de les lleis que diuen defensar. I, en nom de la democràcia, criden a l’abstenció. Amb el mateix cinisme amb què el govern del PP anomena “Acuerdo por el que se adoptan medidas en defensa del interés general” la intervenció de finances de la Generalitat, que impedirà el cobrament de la renda mínima garantida o retardarà el dels ajuts a les persones en situació de dependència i el de les factures als proveïdors (vet aquí l’interès general).
Àngel Ros, més enllà de la seua entesa amb C’s i PP per l’alcaldia, ha entrat en campanya donant suport incondicional a Rajoy. President del PSC abans que alcalde Lleida, ha oblidat el clam dels lleidatans que volen decidir (com ell, mesos enrere) i ha abraçat l’unionisme predemocràtic: el de “una, grande y libre”; que nega el dret a votar i torpedina la separació de poders; que fomenta la discòrdia i acusa els altres de dividir la societat; que, després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, ha mostrat el seu perfil més xenòfob. Per a més deliri de l’etnocentrisme hispànic.
I parla de complir la llei, Ros! El nostre grup municipal ve denunciant des de fa molt temps que el govern municipal, amb ell al capdavant, comet irregularitats en el compliment de la llei: de la Llei de contractació, de la Llei d’hisendes locals, de la Llei de política lingüística, de la Llei de transparència, de la Llei de règim local (la catalana i l’espanyola). Complir la llei... És clar que la llei no és més que un pretext: Com ho és per al govern espanyol i els partits que hi donen suport (Pedro Sánchez mediante), que tenen poc o gens interès a complir-la: la corrupció d’uns i altres continua impune, menystenen les sentències desfavorables del TC, neguen la separació de poders fent que l’executiu s’atribueixi funcions del legislatiu i el judicial, menyspreen el marc competencial autonòmic, incompleixen les pròpies lleis de pressupostos, utilitzen els mecanismes de l’Estat en benefici propi, promouen modificacions abusives i vergonyants del marc legal... I construeixen un relat fals sobre la il·legalitat del referèndum. Ho diuen veus tan poc sospitoses d’independentisme com l’alcaldessa de Madrid, que és jutgessa emèrita: ni el TC ni ningú no l’ha declarat mai il·legal, sinó que suspèn mentre no hi hagi un fallo definitiu.
Així que continuem compromesos amb el referèndum, perquè va d’això: apoderament de la ciutadania,  participació, democràcia. I, evidentment, continuem fent campanya pel sí a una república catalana nova, que vol dir: canvi d’un sistema polític malalt, corrupte, degenerat; ruptura amb un Estat espanyol els governants del qual posen impediments al progrés de Catalunya, no vetllen pel benestar de la seua ciutadania i han emmordassat la democràcia.
Carles Vega Castellví
Grup Municipal ERC-Avancem a la Paeria