dijous, 5 d’octubre de 2017

VIOLÈNCIA D’ESTAT A LLEIDA

Un grup d’experts de l’Oficina de Drets Humans de les Nacions Unides va emetre setmana passada un informe sobre les mesures de l'Estat per impedir la consulta de l'1 d'octubre. Va ser uns dies després que els poders de l’Estat ordenessin les detencions de càrrecs polítics del Govern de la Generalitat, els escorcolls a impremtes i empreses de comunicació, el bloqueig de pàgines web, la violació de correu postal, l’impediment d’actes polítics, la retenció de persones que empegaven propaganda política, etcètera.
Aquests experts deien que “independentment de la legalitat del referèndum, les autoritats espanyoles tenen la responsabilitat de respectar els drets que són essencials per a les societats democràtiques”. I també que “les mesures que estem presenciant són preocupants perquè semblen violar drets individuals fonamentals, limitant el flux d'informació pública i la possibilitat d'un debat obert en un moment crític per a la democràcia espanyola”.
Això era el 28 de setembre. Tres dies després, les imatges aterridores que es van viure i veure a Catalunya, sobre la violència extrema aplicada per la Policia Nacional i Guàrdia Civil quan literalment assaltaven col·legis electorals i colpejaven i empenyien sense contemplacions ciutadanes i ciutadans de tota edat i condició superaven la dimensió de les mesures a què es referien els experts de l’ONU.
Uns dies abans dirigents, de PP, C’s i PSOE justificaven les actuacions irregulars i abusives dels cossos policials estatals, la fiscalia i alguns jutges. Avalaven les mesures com una cosa necessària per a la sacrosanta unitat d’Espanya, que es veu que és prèvia a qualsevol principi democràtic. El mateix dia 1, PP, C´s i PSOE no només trobaven proporcionada l’actuació policial estatal. Fins i tot, els dos primers acusaven la població civil atacada als col·legis d’agredir els agents o els guàrdies. I el PSOE, quan va començar a ser conscient de la magnitud dels fets, intentava esmenar la plana... Sense demanar excuses per la justificació inicial, és clar.
A la capital d’una demarcació amb 111 ferits, amb una persona agredida al mateix temps que patia un accident cardiovascular, amb una part de la població intimidada per l’enorme desplegament d’efectius i material antiavalots i, sobretot, atacada a l’arrel de la dignitat personal i col·lectiva, l’alcalde Ros deia al matí que l’actuació era proporcionada, al migdia no sabia què dir i al vespre culpava el Govern de la Generalitat d’una actuació que ja no trobava tan proporcionada.
L’alcalde de la ciutat no sortia a defensar la ciutadania de Lleida com sí feien altres alcaldes poblacions ponentines i d’arreu de Catalunya. Abans president del PSC que alcalde de Lleida, abans cap d’un grup que ha pactat per continuar al poder que Paer en cap, Àngel Ros va deixar sola la gent de Lleida, que va –vam– mantenir una actitud cívica i democràtica exemplar al llarg de tot el dia, tot i la violència d’estat practicada al territori per part del govern espanyol. En cap moment va denunciar-ne l’actuació. Ni va exigir, com hauria hagut de fer, a Inma Manso, ni a Enric Millo, ni menys a Sàenz de Santamaria o Rajoy, que cessés l’hostilitat policial.
Mentrestant, les unitats que van actuar a la ciutat i a Catalunya romanen en territori català. Mentrestant, les dotacions que van arribar a Lleida dies enrere no se’n mouen. I Àngel Ros continua callat. Com els seus regidors, perquè... On són els socialistes que figura que hi havia al govern municipal? On són els catalanistes que deien que hi havia?
I on queda la dignitat de paers? Perquè Paer vol dir “home o dona de pau”. Doncs el Paer en cap ha de fer d’això: d’home de pau. Per tant, sr. Ros, exigeixi que se’n vagin les unitats policials arribades a la ciutat, exigeixi que cessi l’abús que estan exercint i després, per dignitat, plegui.
Carles Vega Castellví

Grup Municipal ERC-Avancem a la Paeria

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada