dijous, 2 de novembre del 2017

PROU CINISME, SENYOR ROS


Pràcticament des del primer any d’aquest mandat, s’ha configurat a  l’Ajuntament de Lleida un bloc de tres grups municipals que blinden les polítiques erràtiques i de pura aparença d’Àngel Ros. És públic i notori. Un bloc que funciona com al món natural es regulen les relacions de simbiosi: tots tres en treuen profit. De manera que Ros i el grup del PSC fan i desfan sabent que Ciudadanos i PP hi aniran al rescat quan hi hagi menester, mentre que aquests, emparant-se en la feina que fa el govern, tenen accés als seus moments de glòria mediàtica, propiciada per l’equip de Ros.
Entre ells hi ha (o almenys això sembla) una unanimitat gairebé monolítica en els temes essencials, tant de l’àmbit municipal com del nacional. Tant que produeix estupefacció veure la deriva ideològica que ha dut a Àngel Ros coincidir fil per randa amb Ángeles Ribes i Dolores López. I, pel que es veu en l’entusiasme amb què aplaudeixen la majoria de regidors del PSC i del públic adepte que assisteix als plens a donar-los escalf, la deriva no és només d’aquest alcalde que temps enrere havia fet creure que era socialista i catalanista.
Aquesta visió és especialment dolorosa d’un temps ençà, en què els diversos grups a la Paeria de l’oposició real anem presentant diverses mocions sobre la situació política a Catalunya i sobre l’actuació de l’Estat en aquest procés. Perquè, invariablement, veiem votacions monolítiques a les bancades de PSC, C’s i PP a favor de l’actuació de les estructures d’aquest Estat espanyol uniformista i unitarista fins a l’extrem, en què perviuen les bases del franquisme. Un règim autoritari amb funcionament antidemocràtic en el qual la separació de poders és una quimera. Perquè el govern del PP –el poder executiu– dicta les actuacions i les decisions del poder judicial –des del Tribunal Suprem al Constitucional, passant pels nivells intermedis– i del poder legislatiu (recordem el bany de multituds de divendres al Senat). Ha quedat meridianament clar en els darrers mesos. Un règim en què tot s’hi val per preservar la sacrosanta unitat de la pàtria hispana, que és prèvia a les lleis i a qualsevol plantejament democràtic.
Val a dir, però, que aquest monolitisme es dóna també a nivell català i espanyol. El crit gairebé histèric de “Pedro, sálvanos del PP” s’ha convertit en el desig callat del “Pedro, súmanos al PP”. És absolut i gairebé solidari el suport al PP per part del PSOE i del seu subordinat català, precisament presidit per Àngel Ros.
Suport absolut, solidari i... Cínic, perquè han pregonat la seua equidistància respecte a les polítiques del PP i al procés sobiranista alhora que compartit capçalera amb PP, C’s a manifestacions i concentracions unionistes convocades per Societat Civil Catalana. Perquè diuen estar contra la judicialització de la política i no han mogut un dit contra l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i l’encausament de funcionaris i càrrecs polítics. Perquè parlen de diàleg i han donat suport a un govern espanyol i a uns partits que no han donat lloc al diàleg. Perquè asseguren que no volien el 155, però etziben que va ser inevitable i per això hi van donar suport. Perquè diuen que cal preservar l’ordenament constitucional mentre permeten que Rajoy violenti la Constitució destituint il·legalment el president de Catalunya i suplantant la sobirania popular del nostre Parlament. Perquè acusen l’independentisme de fer mal a l’economia mentre miren cap a una altra banda davant les pressions de Rajoy i Felipe VI a les empreses perquè marxin...
Per acabar de posar el llacet al ram, Ros va fer en el darrer ple una declaració institucional (que només era d’ell) en què parlava de democràcia i desitjava que hi hagués pau al carrers de Lleida i l’endemà es manifestava al costat de gent que demanava presó per a Puigdemont i darrere una bandera –la borbònica– en nom de la qual el vespre anterior un descerebrats agredien ciutadans pacífics, assaltaven una escola, assetjaven Catalunya Ràdio i felicitaven la policia que l’1 d’octubre havia reprimit durament persones de bé.
Lleida no es mereix que el seu govern municipal, amb l’alcalde al davant, s’instal·li en el cinisme polític, ni menys que s’alineï amb qui practica la violència amb el llenguatge i amb els fets.

Carles Vega Castellví
Grup Municipal ERC-Avancem a la Paeria de Lleida

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada