Després de les eleccions, a Lleida

Més enllà de la incontinència verbal dels dirigents regionales de Ciudadanos la nit electoral, enduts per un fals triomfalisme només justificat per haver gairebé expulsat el PP del Parlament, la conseqüència real de les eleccions del 21 de desembre és la contrària a la que pretenia Sàenz de Santamaria i el seu superior, de nom idèntic a un que sortia als llistats de les corrupteles de Bàrcenas. Perquè s’han replicat els resultats de l’any 2015, ara amb més participació. Algú mal intencionat podria acusar M. Rajoy de malversació de fons públics, ja que la considerable despesa que comporten unes eleccions autonòmiques no ha dut enlloc on no fóssim: diners públics gastats per a no res. Bé, per a res, sí: per confirmar que la majoria de la ciutadania de Catalunya vol esdevenir veïna d’una República independent amb totes les conseqüències.

A la ciutat de Lleida, la cosa és encara més clara, ja que la marca blanca del PP i que a Lleida ha medrat a redós del PSC-PSOE ha esborrat del mapa el partit de la gavina i ha xuclat l’aigua que regava la rosa sociata. La saviesa popular castellana ho descriuria com un “cria cuervos, que te sacaran los ojos”. I, tot i això, el seu discurs incendiari, manipulador i catalanòfob no ha aconseguit fer avançar l’unionisme, ans al contrari: ha tret partit de la feblesa dels altres en benefici propi.
Heus aquí el resultat de l’operació de Ros per apuntalar la seua posició personal i familiar a la Paeria. I heus aquí el balanç final de l’aposta del PSC-PSOE d’alinear-se amb PP I C’s  a Madrid, a Barcelona i a Lleida amb l’actuació abusiva. Abusiva i lesiva: intervenció de la Generalitat, foment de la fugida d’empreses, boicot als productes catalans, aplicació exagerada i il·legítima de l’article 155...

Així que, ens ho mirem com ens ho mirem, tinc el convenciment que el balanç de l’actuació dels darrers temps d’Àngel Ros com a alcalde de Lleida i com a president del PSC-PSOE ha fet més mal que bé a la nostra ciutat i al nostre país. La seua aposta pel comerç de les grans superfícies, la seua endèmica inclinació a anunciar molt i executar poc, el seu gust pel cotxe oficial i els guardaespatlles, la seua inclinació a les alcaldades, el seu poc rigor en el compliment de la normativa, el seu descontrol en la despesa... Tot això, unit la decisió de confiar el seu present polític als acords i els pactes amb C’s i PP, amb el que això representa per la llengua, la cohesió social i el progrés de la ciutat i de la seua gent, el deslegitimen i desvirtua allò que de positiu hagi pogut fer, que segur que alguna cosa bona ha fet, després de tants anys com a Paer en cap i tants centenars de milions d’euros abocats.

Sap molt greu haver de dir això d’algú amb qui hem treballat en algun moment per la ciutat i pel país. Però amb l’actuació de Ros i els que encara comparteixen partit amb ell –i empraré una frase que he sentit recurrentment aquests dies de 155— m’he vist en l’obligació de fer-ho.

Molt del mal ja està fet. I n’esperem molt poc, del propòsit d’esmena de l’actual alcalde de Lleida. Però crec que tenim el dret de demanar-li que, igual que cada final d’any fem nous bons propòsits per a l’any següent, faci el propòsit de revertir la situació. I que, si no es veu amb forces de fer-ho, deixi pas a altres que ho puguin fer. Seria una excel·lent mostra de bona voluntat i, sobretot, de generositat cap a la ciutat de Lleida. Pensant en el bé comú, que és una de les obligacions de tot responsable de la cosa pública.