dilluns, 5 de febrer de 2018

Pels carrers franquistes, a judici


Ja fa dos anys que vam presentar una moció, conjuntament amb la Crida, instant la Paeria a eliminar els noms dels carrers i espais públics amb denominacions relacionades amb la dictadura franquista i el cop d’estat del 18 de juliol de 1936. Després d’un debat en algun moment agre, sobretot per la posició dels qui hi van votar en contra en bloc: PSC-PSOE, Ciudadanos i PP. El bloc del 155, abans del 155. Resultat: Lleida continua patint la vergonya de tenir carrers i espais públics que honoren la memòria de personatges que van contribuir a la rebel·lió franquista i l’esclat de la Guerra Civil i/o es van significar políticament durant el franquisme.
D’altra banda, fa sis mesos, la Plataforma Lleida lliure de franquisme va presentar, conjuntament amb la Comissió de la Dignitat, una demanda judicial contra l’alcalde de Lleida per incompliment de la Llei de Memòria Històrica. Es va fer davant la resposta negativa a una petició via administrativa feta per la Plataforma, formada per tretze associacions i partits de Lleida entre els quals ERC, que demanava la retirada del nomenclàtor de la ciutat dels nou noms de carrer dedicats a persones que van tenir vinculació amb el franquisme.
L’excusa d’Àngel Ros de no substituir els citats noms de carrer és que els veïns no ho demanen de forma majoritària. Però darrere la negativa a eliminar el franquisme dels nostres carrers, hi ha una visió condescendent de la repressió i una banalització de la dictadura. El manteniment de noms que honoren la memòria de qui va ser partícip i còmplice de la repressió en els llargs anys de la dictadura és un escarni a la memòria de les víctimes de la revenja feixista i falangista i de les seues famílies. A banda d’un incompliment flagrant de la Llei de la Memòria Històrica, per cert que promoguda a Espanya pel govern de Rodríguez Zapatero.
És ben clar que no hi ha excusa per no treure ni per no animar a treure plaques amb noms i símbols franquistes a la ciutat de Lleida. Però sabem que Àngel Ros, apuntalat per Ciudadanos i PP, voldrà mantenir el seu NO a restituir la memòria les persones sobre les quals es va acarnissar la dictadura i el SÍ al franquisme als carrers de la ciutat. S’ha arribat a escudar en una comissió d’experts a la qual es va fer l’encàrrec que dictaminés si els noms assenyalats per ERC i les altres entitats adherides a la Plataforma s’havien de canviar. La comissió no es va voler comprometre, com el nostre grup municipal es temia. Precisament per això no vam voler proposar cap nom perquè formés part d’aquesta comissió, ens semblava una cortina de fum i una pèrdua de temps, com va acabar sent.
Per compensar aquest despropòsit, Ros fa actuacions de maquillatge, com ara donar suport a una proposta presentada l’estiu passat pel nostre grup per tal de restituir la dignitat dels funcionaris municipals que van ser víctimes del franquisme, o com ara inaugurar un monument d’homenatge a les víctimes lleidatanes de l’holocaust nazi. Només que encara no tenim notícia de com es rescabalarà la memòria dels funcionaris represaliats. Només que el monument per l’holocaust va ser instal·lat prop del carrer que porta el nom de l’alcalde que precisament va facilitar que tanta gent de Lleida fes cap als camps d’extermini nazis. Anar fent-ne de fredes i de calentes, per intentar acontentar tothom, com sempre. Només que, amb els totalitarismes, no s’hi juga. I Ros hi flirteja amb els noms dels carrers i amb els seus pactes polítics.
Ara bé, el proper 15 de febrer se celebrarà la vista oral per la demanda que vam presentar contra el Paer en Cap pels carrers franquistes. Veurem quin n’és el resultat. Confiem que triomfi el respecte a la Memòria Històrica. Però hi ha una imatge que no ens podrem estalviar: l’Alcalde de Lleida, al banc dels acusats perquè a Lleida continua la ignomínia, la infàmia i la vergonya de no combatre la repressió. I per cert que no només la de la dictadura franquista sinó també la que continuem patint.

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada